Ha faltat Pere Maria Orts i Bosch

Benvolguts amics:

Hui estem amb una gran tristor i consternació. Ens hem assabentat que ha faltat Pere Maria Orts i Bosch. Tot i que tenia ja 94 anys i per llei de vida era potser inevitable, no per esperat això ha deixat de consternar-nos.

Amb Pere Maria Orts tinguérem una relació cordial, llarga i fructífera durant molts anys. Ens assessorà per a la web en el tema de la senyera des del principi, perquè nosaltres també teníem dubtes sobre el blau, que ell resolgué. Vàrem passar després d’això moltes hores en sa casa parlant de temes d’història, de país, de religió (perquè era una persona profundament creient), de l’actualitat, de la vida…Li vàrem agafar molta estima al final, i la seua mort, no per esperada deixa de sobtar-nos.

El passat estiu li férem una llarga entrevista que penjàrem en la web. Ens costà molt de fer, perquè la primera volta no se gravà, i calgué fer-la altra volta més, hi havia que repetir-li molt les preguntes perquè l’home estava un poc sord, etc.; i de transcriure, perquè fou molt llarga al final, però mireu per on, això potser ha estat una mena de testament seu, o de comiat nostre d’ell.

En el titular hem usat el verb “faltar” en lloc del verb “morir”. Primer perquè pensem que la forma “faltar” és més autèntica i més valenciana. En segon lloc, perquè els homes de la talla i la categoria de Pere Maria Orts no moren, no poden morir mai. El seu llegat intel·lectual és immens. Fou un home dedicat tota la seua vida a l’estudi i la investigació, amb dedicació i disciplina verament monàstica. Hom l’ha definit en una notícia de les que he llegit com a “humanista”, i realment ho fou, abastant un ampli abanic de matèries, tot i que siga més conegut per molts pels seus estudis heràldics.

Després, no està de més dir que l’any 2004 donà gran part de la seua col·lecció d’obres d’art a la Generalitat Valenciana, al govern valencià, al poble valencià en definitiva. No és un tòpic dir que les obres d’art no tenen preu, és que a més en el cas de les que ell donà és totalment cert. Però per damunt del valor material està el valor sentimental i sobretot, la grandesa de cor i d’ànima d’un home que,després de passar-se bona part de la seua vida adquirint obres d’art i objectes de valor inestimable, ho dona això al poble. Francament, no conec jo molts casos d’això arreu del món, si més no en vida d’una persona.

Descanse en pau, dom Pere Maria. Si n’hi haguera una galeria de valencians il·lustres, Vostè hi deuria estar sense falta. Com hem dit adés, Vostè no ha mort, simplement ha faltat. Estarà eternament en el record del poble valencià i, en concret, en el nostre record, ja que el coneguérem personalment i establírem llaços tan afectius amb Vostè.

Com dom Pere Maria fou una persona profundament creient, tan profundament valenciana, i tan vinculada amb la nostra web, creiem que cap imatge pot servir millor d’homenatge que la de l’àngel custodi del Regne de València. Ell representa tot el que és i simbolitza dom Pere Maria:

Webmestre.

Angel

Publicat dins de General | Envia un comentari

Quatribarrades per a falles

Benvolguts amics:

De tots és sabut que les Falles és l’època de l’any on literalment “inunden” de banderes blaveres la ciutat de València i tots els llocs on n’hi han falles. Les Falles de València, d’altra banda, han esdevingut el millor panem et circenses (l’antic “pa i circ” dels romans) de la societat valenciana actual: Durant uns dies la gent s’estupiditza per complet, i això és el millor “Levante feliz” que hom puga imaginar.

Enguany, i no és un tòpic, hi ha poc a celebrar, per no dir res. L’atur és galopant, la misèria creixent, la corrupció generalitzada…Falla la Sanitat, falla el sistema educatiu, fallen les oportunitats i falla sobretot, i això és el més preocupant, la situació econòmica. Això sembla un joc de paraules, però en temps de Falles, tot falla. Això sense esmentar els darrers atacs de la dreta espanyola i els seus esbirres valencians a la nostra llengua i la nostra cultura a la nostra terra: Tancament de Canal 9, prohibició de rebre Catalunya Ràdio, atacs a l’AVL per la definició de “valencià” al seu diccionari, i sobretot, la vergonyosa Llei de Símbols, que és un atac, no sols al País Valencià, sinó al conjunt de la nació catalana, dels Països Catalans.

Enguany estem tots esperançats en un canvi polític al País Valencià. Les falles poden ser una ocasió per a demostrar a la dreta reaccionària de la ciutat de València que les coses estan canviant i, sobretot, van a canviar.

Així mateix, les Falles sempre han tingut un contingut de crítica social, embolicat d’humor valencià. D’ençà que els blavers se feren amb el seu control en els anys de la transició, aquestes han esdevingut una cosa coenta i ridícula, repetitiva fins a la sacietat i, sobretot, absent de crítica social.

Els darrers anys s’ha programat una cosa que es diu intifalla, que promou diverses protestes en temps de Falles, i això està bé.

Però manca la protesta essencial, la que és de necessitat per a tot nacionalista, i la que més li pot fotre a la dreta blavero-espanyolista de la ciutat de València que monopolitza les Falles. En Falles, en els balcons, en les mascletades, en els casals fallers, pel carrer, a tot arreu, s’ha de lluir la bandera històrica del Regne de València, la bandera quatribarrada, la bandera primera del Regne i única representació seua fins a finals del s. XIX:

peno de la conquesta

Penó de la conquesta. Bandera conservada més antiga d’Europa.

Res pot exasperar més a la dreta, i extrema dreta, blavero-espanyolista, que veure per exemple quatribarrades durant una mascletada.

Ells porten recorrent a la violència, les agressions i la intimidació d’ençà dels anys de la transició a tota la gent que llueix aquestes banderes, en especial a la ciutat de València.

Nosaltres tenim prou gent per a “inundar” València de quatribarrades, com demostrem cada 25 d’abril o 9 d’octubre. Cal un poc d’organització, i sobretot, de valor. Mon pare sempre me deia que si tens la raó, no tingues mai por. Per això, si una persona per exemple du una senyera quatribarrada i s’acosta un borinot i li diu “quítate eso”, cal mantenir la fermesa. No és per posar-me medalles, però recorde que això em passà fa cosa de 20 anys, i intentaren fins a tres vegades que em llevara una quatribarrada que duia a un concert de la Universitat de València. I no ho vaig fer. I no ho aconseguiren, doncs.

I si hom intenta agredir, se li ha de tornar, ja que la defensa pròpia és causa exculpatòria en el Dret Penal espanyol. A més, molta de la nostra gent som gent de poble i estem forts. No hem de tèmer res d’uns xiquets de la capital (el que són la majoria de les JJGAV per exemple).

Fóra millor anar en grup, en qualsevol cas. No está de més que recordem ací els consells bàsics front a la violència blavers i feixista que apareixen a la nostra web. Allò ideal seria formar un grup compacte de gent, disposat a fer front als que ens puguen atacar i impenetrable als nostres enemics, com era la testudo de les legions romanes:

mindsheet_01

Com diem, doncs, dur quatribarrades en Falles, en tots els llocs i en tots els àmbits, pot ser la millor protesta front a la dreta blavero-espanyola. És al mateix temps, un acte de reivindicació purament nacionalista, ja que hem de reivindicar la presència del nostre volgut i estimat emblema quatribarrat en tots els àmbits, front a la usurpació per part de la bandera blavera decimonònica de la ciutat de València, molt respectable, però que és simplement això, i no pot pretendre ser la bandera representativa de tot el territori valencià.

Degut a que nosaltres treballem i tenim poc de temps lliure, a diferència de la majoria dels xiquets de la capital esmentats adés, no sabem si podrem anar a les mascletades. Però si anem, vos donem la paraula que lluirem amb orgull el nostre emblema. Vos animem, doncs, a fer el mateix.

Endavant!

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Quart aniversari de l’expulsió del GAV i les JJGAV d’Expojove

Benvolguts amics.

Enguany es compleixen 4 anys d’ençà que un grup de gent aconseguírem foragitar el GAV d’Expojove.

Expojove és una fira per a xiquets que es fa tots els Nadals a les instal·lacions de la Fira de València. El GAV portava anant des de la transició (quan se fundà, perquè no és una institució amb massa anys). Increïblement, el PSOE valencià durant els anys que governà permeté que el GAV anara a Expojove.

I què suposava Expojove per al GAV i les JJGAV? Doncs en primer lloc una rentada de cara fenomenal, perquè es presentaven immaculats i com si foren uns xics que no havien trencat mai un plat. En segon lloc, i segons ells mateixos reconegueren, Expojove era la seua principal font de captació d’adeptes. No debades, aquesta fira la visiten milers de persones, i ni que fora una mínima part d’eixa gent, suposava això, doncs, una captació fenomenal d’adeptes per a ells.

Això no podia continuar, i un grup de gent decidírem fer alguna cosa al respecte. Anem a ser generosos i a no dir que fórem sols nosaltres. Participació destacada tingueren també els companys de la web antifeixistes. També el Movimiento contra la Intolerancia.

L’any anterior el govern municipal, responsable d’aquesta fira per a xiquets, prengué una decisió salomònica, i és permetre que anaren els Joves d’ACPV, però ells també. Això no era satisfactori, perquè pels motius esmentats, el GAV i les JJGAV continuaven rentant-se la cara i captant adeptes.

A la fi, en Nadal de 2010, la pressió conjunta dels actors esmentats donà els seus fruits, i el GAV i les JJGAV deixaren d’anar a Expojove. També foren sacrificats, però, els Joves d’ACPV, però tot i que fou molt lamentable, el més important és que el GAV i les JJGAV no anaren més a Expojove.

Des d’aleshores ençà, el GAV i les JJGAV ja no són el que eren, i es nota certament que ja no capten adeptes amb tanta facilitat com abans, tot i que darrerament ho intenten en el València C.F., on també s’haurà d’informar els nous propietaris per cert.

L’expulsió del GAV i les JJGAV d’Expojove demostren una cosa molt clara. Com deien els llatins Labor omnia vincit: El treball tot ho venç, o com deien els llauradors, cal ser constant. Amb constància i tenacitat, podem derrotar-los. Demostra en segon lloc, i derivat d’això, que el GAV no és invencible.

L’any que ve hi haurà un canvi polític al País Valencià. Això simplement ja serà una nova derrota per al GAV. Però no és suficient. Cal la seua il·legalització definitiva. En la web estem ja des de fa un temps duent a terme una campanya en pro d’aquesta il·legalització. El canvi polític de l’any vinent (i resten poc més de 4 mesos sols) deu ser l’alicient, l’estocada final per a ells.

I ho aconseguirem.

Webmestre.

SANTJORDI

Hem triat aquesta imatge de sant Jordi, perquè a banda que és el patró de la nostra nació, representa la lluita i el triomf del bé contra el mal. I és això el que està en joc.

Publicat dins de General | Envia un comentari

L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2015

Benvolguts amics:

A diferència de l’any passat, en què ens retardàrem, enguany ens avançarem. Així doncs, l’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i www.antiblavers.info) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2015, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

El millor present, però, que ens poden dur els Reis Mags d’Orient, que a ben segur duran, serà el canvi polític al País Valencià (i també a les Illes i potser Aragó, pensant en el conjunt de la nostra nació). La nostra terra ha patit massa els excessos d’aquests governants que porten ja vora 20 anys en el poder, i toca ja, doncs, un canvi polític, on l’esquerra i, sobretot, el nacionalisme, estiguen on els pertoca.

Que així siga!

Webmestre.

Van-der-weyden-Adoració-Reis-Mags-vers-145

Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450)

Publicat dins de General | Envia un comentari

L’equip de www.antiblavers.org vos desitja bon Nadal

Benvolguts amics:

L’equip de www.antiblavers.org aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos un bon Nadal.

Enguany hem triat com a imatge per a felicitar el Nadal la bellíssima estàtua de sant Martí en l’església del mateix nom, on comença el carrer de Sant Vicent a prop de la plaça de la Reina, a la ciutat de València. La imatge representa sant Martí partint la seua capa (ja que era soldat) amb un pobre. El fet que l’haguem triat aquesta imatge, a més de la seua bellesa estètica, es deu a que aquesta imatge representa molt bé l’ajuda als més necessitats. I ens ve a dir, doncs, que sense ajudar i compartir aquests dies amb tanta gent necessitada que tenim al voltant, els Nadals no seran complets.

Salut!

Webmestre.

Estàtua_Sant_Martí

Estàtua de sant Martí, de factura flamenca (s. XV), que orna la façana de l’església de sant Martí a la ciutat de València.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Dissertacions sobre la Diada del Principat de Catalunya enguany

Benvolguts amics:

Com tantes voltes hem dit, un dels lemes de la nostra web és el mateix que el diari alemany Das Bild: Unabhängig, überparteilich (Independent, per damunt dels partits).

Per això, anem a dir el que pensem directament de la Diada d’enguany, i per extensió, del procés d’independència del Principat de Catalunya. I direm així, que NO ENS IDENTIFIQUEM AMB AQUEST PROCÉS.

Els nacionalistes de la resta dels PPCC hem cregut, hem defensat i hem lluitat pels PAÏSOS CATALANS. La independència només d’una part no ens motiva, ni ens il·lusiona, i els que és pitjor, ens preocupa. Perquè si s’independitza sols una part de la nació, els Estats espanyol i francès augmentaran irremissiblement la seua pressió, amb totes les conseqüències negatives que això tindrà. Especialment greu pot ser això en la Catalunya Nord, que manté una supervivència molt precària, que es veuria molt greument alterada si l’Estat francès augmentara sols un poquet la seua pressió centralista. I la Catalunya Nord és el bressol de la nostra nació, és com Kosovo per als serbis.

En l’Estat espanyol, ja està començant a augmentar la pressió centralista en els territoris dels PPCC de fora del Principat:

1-En Aragó han promulgat la LAPAO.

2-Al PV, coincidint això sí, amb les enquestes a la baixa de la dreta valenciana, que sempre tira mà de l’anticatalanisme quan té problemes, torna a reviscolar l’anticatalanisme de diverses maneres: Atacs a l’AVL, proposta de llei de símbols (que busca proscriure l’històric emblema quatribarrat del Regne de València), etc.

3-A les Illes ja s’ha produït un fet insòlit i increïble: S’ha prohibit l’emblema quatribarrat en tots els edificis públics. Això junt a atacs a la llengua i, per primera volta, intents de secessionisme lingüístic, que tenen cert vist-i-plau del govern autonòmic de Bauzà.

Es podria dir que això forma part de la política del PP. Però és ben cert que aquesta línia neocentralista i esmicoladora de la nostra nació ha augmentat, en gran part, com a efecte col·lateral del procés d’independència del Principat de Catalunya. I fins i tot podríem afirmar que el nomenament recent com a arquebisbe de València d’un personatge tan espanyolista com Antonio Cañizares és també una reacció de les forces espanyolistes, que controlen entre altres coses la Conferencia Episcopal Española a aquest procés. No cal dir que aquest personatge, tot i que estarà poc de temps al capdavant de la diòcesi, perquè té 70 anys i als 75 prescriu el Dret Canònic la jubilació dels bisbes, retardarà una volta més tot el que puga (i tant de bo ens equivoquem), l’assumpció de la llengua i la cultura pròpia per part de l’Església valenciana.

Pel que fa al procés en si, hi ha algunes coses que tampoc no estan molt clares, i que fan que no li veiem molta viabilitat. Hom diu que “les enquestes” diuen que guanyarà el sí. Però “les enquestes” no acostumen a ser fiables en aquests casos, i en qualsevol cas, allò que val és el moment de les eleccions. En Quebec han fet ja dos refèrendums, i els han perdut, tot i ser un 80 % de francòfons, si bé també és cert que el darrer estigueren a punt de guanyar-lo. En el Principat al voltant de la meitat de la població és d’origen de fora. Algú pot creure que els andalusos, extremenys, gallecs, aragonesos, castellans, etc. (i els seus fills) votaran a favor de la independència? Algú s’imagina a personatges profundament espanyols i de cultura andalusa com Justo Molinero votant a favor de la indepencència? Jo, sincerament, no.

D’altra banda, haurien d’estar segurs els promotors del referèndum de que una part important d’aquesta població d’origen immigrant votarà, encara que siga en contra. Altrament, els pot ocòrrer com en el referèndum per la independència de Bòsnia el 1992, on votaren sols els musulmans i els croates, i els serbis per tant no l’acceptaren, tot i que guanyaren els partidaris de la independència per un 99 %. Els esdeveniments posteriors, de tots són coneguts.

Tampoc ens sembla molt clar el plantejament que sobre l’organització d’aquest “procés”. De cop i volta ha sorgit l’ANC. I què és l’ANC? Qui són els seus membres? El que és més important: Qui i com tria els seus dirigents? Aquestes preguntes són importants, perquè a aquesta organització se li ha encomanat (per qui? per quina raó?) ni més ni menys que la direcció i supervisió del procés d’independència del Principat.

Però és que si escarbem més, veiem dins de l’ANC coses, si més no, estranyes. D’entrada hi ha alguns personatges (que damunt sembla que tenen càrrecs rellevants dins seu!), als quals se’ls podria donar la categoria de frikis. Per exemple un tal Víctor Cucurull, qui per exemple en aquest vídeo es dedica a dir una bajanada rera l’altra. Ja parlarem en altre fil d’aquest curiós “Institut de la Nova Història”, que sense negar que algunes de les seues investigacions puguen ser encertades (com per exemple la catalanitat del descobriment d’Amèrica) s’està inventant una “nova història” (com per exemple dir que sant Ignasi de Loiola o santa Teresa de Jesús foren catalans), igual que feren en el seu dia els seus criticats historiadors castellans, o a casa nostra els historiadors neoblavers.

Si bé, qui és més curiós és la seua presidenta, Carme Forcadell. Aquesta senyora no sembla tenir massa preparació per a la tasca que li han encomanat, i a banda de donar crits i repetir conceptes, té plantejaments equivocats, com per exemple en  aquest vídeo , on diferencia entre “poble català” i “poble no català”. Aquests plantejaments són maniqueus, i en qualsevol cas, com hem dit més amunt, si no s’aconsegueix que la població “espanyolista” del Principat participe en l’hipotètic referèndum, encara que siga per a votar no, aquest perdrà legitimitat. A un nivell no tan important, també és lamentable que aquesta senyora, tot i ser de Xerta, molt a prop del PV, i per tant parlant de català occidental, faça esforços continus per parlar català central. Menys mal que al final acaba eixint-li la seua fonètica occidental nadiua, però no deixa de ser ridícul això. I en qualsevol cas, això és el que hom pretén en la independència (del Principat i després dels PPCC)? Que tots parlem català central? A banda que això no ho farem mai els parlants de català occidental del sud de la Sénia (i molts del nord també), em sembla un ridícul centralisme a la francesa o a la castellana (quan hom pretén per exemple que el parlar de Valladolid o de l’Île de France són els més purs de les respectives llengües).

I tornant al referèndum, que és la pedra de toc de tota aquesta història, no estem d’acord amb l’obstinació a voler celebrar-ho, tot i que aquesta celebració ha entrat en un atzucac jurídic d’on no hi ha eixida a curt termini. Menys encara estem d’acord amb les crides a la desobediència legal que irresponsablement s’estan fent per part d’alguns. La possibilitat d’intervenció de l’exèrcit espanyol no és una cosa esbojarrada, en vista dels seus antecedents històrics i, sobretot, perquè un incompliment legal els donaria carta blanca. Altres alternatives són igualment preocupants: Declaració de l’estat d’excepció, anul·lació de les autonomies, retallada d’aquestes al màxim, etc. I enllaçant això amb el que hem dit al principi, les conseqüències de tot això serien molt més nefastes en els PPCC fora del Principat que en el Principat mateix.

Jo personalment duc més de vint anys de militància nacionalista. La idea que vaig assumir de jove fou la dels PPCC, no la del Principat independent. Recorde que un dels “lemes” que vaig assumir de jove fou que primer calia la reunificació dels PPCC, per a després cercar la independència. Potser predicaré en el desert, però crec que en el futur, la línia de treball dels nacionalistes del Principat (i evidentment la dels del PV i les Illes), deuria de ser aquesta.

Per últim, last but not least, hi ha un altre factor que desaconsella celebrar el referèndum ara. I aquest és la crisi de Convergència. Vàrem ser pioners en el seu dia a denunciar la família Pujol-Ferrusola i els seus negocis bruts. Però seria totalment injust dir que tota Convergència és aquesta família. En Convergència hi ha nacionalistes de pedra picada i gent honesta i amb sentit de la responsabilitat. Sobretot, hi ha molta gent que estima sincerament Catalunya, i fins i tot, tot i que és un aspecte en què han d’avançar encara, molts creuen en els PPCC. Així mateix, podem dir que l’ideari de Convergència està ben viu en el que podríem anomenar la Catalunya rural, i aquesta, no cal dir-ho, representa les essències en més d’un aspecte del Principat. Convergència és un partit moderat, modern, europeu, amb sentit comú, que tant de bo estiguera present en el País Valencià i les Illes. A banda que un partit així impediria que el PP monopolitzara la dreta local ací, el seu efecte seria totalment benèfic.

Convergència té problemes i està en procés de refundació. Barrejar aquest procés d’independència del Principat amb els seus problemes interns pot ser nefast. Crec que cal donar-los un temps de reflexió perquè puguen eixir de la problemàtica en què es troben, perquè puguen ordenar les seues idees i superar aquests moments tan durs per a ells. I en això creiem que la resta dels partits nacionalistes del Principat haurien de ser generosos, ço que no estan siguent.

No volem estendre’ns més en aquestes dissertacions, que ja han estat massa llargues. Acabarem, doncs, amb dos lemes que creiem que sintetitzen molt bé el que hem dit:

-SENSE VALÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA.

-SENSE CONVERGÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA.

Webmestre.

Publicat dins de General | Desactiva els comentaris

Anàlisi dels resultats de les eleccions europees als PPCC

Benvolguts amics:

Disculpeu en primer lloc l’enorme retard a fer aquest comentari, que fa temps que vàrem prometre, però com hem dit tantes voltes, nosaltres treballem, a diferència dels xiquets de les JJGAV, i per tant no disposem de tant de temps lliure.

Vet ací, doncs, la nostra anàlisi:

1-Com diu el nom, aquestes eleccions eren, en primer lloc, europees, i caldria en primer lloc fer una anàlisi en aquest nivell. I ací és preocupant l’augment de l’extrema dreta, sobretot en els països del Nord d’Europa (posem per cas que el Front Nacional ha esdevingut la primera força votada en França).

En el Sud d’Europa augmenta, però, l’extrema esquerra, i això tampoc no és bo.

Per tot arreu augmenten els partits i les actituds euroescèptiques, la qual implica un conjunt un fracàs en la idea d’Europa que s’ha trasmès a la ciutadania.

2-A nivell de Països Catalans, anem a fer una anàlisi per territoris:

a) Al Principat de Catalunya ERC arrabassa la primera posició a CIU, que sempre l’havia tinguda. Així mateix, ICV-EUiA supera al PP, amb la qual cosa es perfila una majoria sobiranista, si bé quan arribe el moment de la veritat ja veurem com van les coses.

Tanmateix, les forces expanyolistes (tant les light, com el PSC, com les heavy, com PP, Ciudadanos i UPyD) treuen al voltant d’un 30 %, la qual cosa deixa el referèndum un tant en l’aire, i no tan clar com alguns creuen.

b) A les Illes el PP perd la majoria absoluta, però encara és el partit més votat. A destacar com “Podemos” esdevé la tercera força. Sobre aquest partit parlarem després.

En qualsevol cas, si continua la tendència, tot permet albirar de nou un govern progressista a les Illes.

c) País Valencià:

Ací farem una anàlisi més detallada, ja que és el cas que millor coneguem, com hom pot suposar. Allò que tots destaquen és que el PP perd la majoria absoluta, i això és bo. Però cal llegir entre línies. Tot i la ruïna en què està sumida la nostra terra, tot i els casos de corrupció flagrants, tot i el desastre de la seua gestió al front de la Generalitat Valenciana, encara treuen mig milió de vots. Són molts, sobretot si tenim present que el segon partit, el PSOE, treu 377 mil, prou menys, doncs.

També se diu que aquests resultats permeten un govern de coalició d’esquerres, però si sumem tots els vots que podem qualificar de dreta i extrema dreta espanyolista, ne són molts. Anem a fer la suma:

PP: 507221.

UPyD: 147723.

Ciudadanos: 51180.

Vox: 29825.

Si els sumem tots, ne tenim 735949 de votants de dreta o extrema dreta, i el que és més preocupant, espanyolistes o ultraespanyolistes.

Una hipotètica coalició d’esquerres treuria aquests vots:

PSOE: 377068.

EUPV: 180483.

Podemos: 143671.

Compromís: 138488.

El resultat seria 839710, però la diferència, en qualsevol cas, no n’és tanta.

L’esquerra i el nacionalisme, davant la pròxima cita electoral decisiva de les eleccions autonòmiques i municipals de l’any vinent, ha de ser prudent i el que és més important, fer una cura d’humilitat. Segons aquests resultats, els únics partits que podem dir que treuen uns resultats satisfactoris són EUPV i Podemos. El PSOE valencià sembla salvar els mobles, però pateix la mateixa desorientació que els seus germans de nivell estatal. I l’anomenat “efecte Compromís” sembla ja haver-se esvaït, tot i que també és cert que ja han assolit un electorat fixe que els permet assolir i aspirar a quotes de poder. Tanmateix, aquests són els que més cura d’humilitat han de fer, donada la prepotència d’alguns dels seus dirigents neoblavers i dels xiquets de les seues joventuts, que sembla que tenen mig morta la seua web valencianisme.com. Sobre ella i el Racó (Català?) obrirem un altre fil.

Cal destacar també en el cas valencià a més l’absència d’España2000 en aquestes eleccions, i el ridícul estrepitós de la candidatura que reunia les restes de partits blavers que queden (ACNV-REPO-Unió), que ha tret 5942 vots i un 0,34 %. Aquesta és una bona notícia, i ens indica que l’extrema dreta local i les restes del blaverisme estan totalment acabats. I com no, amb la nostra web esperem haver contribuït a la seua derrota.

Resta fer uns xicotets apunts sobre el fenòmen de “Podemos”, que afecta tots els Països Catalans (amb una sorprenent tercera posició a les Illes). D’entrada direm que aquest és un fenomen madrileny, i per tant, alié a la nostra terra. D’aquesta manera hem d’acceptar amb moltes reserves les seues proclames de respecte al dret d’autodeterminació dels pobles, ja que ens temem que al màxim que arribaran serà a una mena de federalisme. El seu “televisiu” president o líder, Pablo Iglesias, tampoc no ens inspira massa confiança. El seu èxit es deu, més que a mèrit seu, a decadència dels partits clàssics. I com no, a l’impacte televisiu del seu líder. Com a aspecte positiu, doncs dir que no semblen un partit lerrouxista i ultraespanyolista, com sí que ho són Ciudadanos i UPyD, malgrat les proclames d’esquerra d’alguns dels seus dirigents. En el cas valencià a més fan un ús mínim de la llengua i n’accepten la unitat.

Tanmateix, pensant en el País Valencià i les Illes, és urgent el canvi polític i tirar el PP de les institucions, i per tant, s’ha de comptar amb ells també. I amb el PSOE, tant valencià com illenc, tot i que siga un partit espanyolista que, sobretot en el cas valencià, no va estar a l’altura quan va governar.

Cal un exercici de generositat de tots, i de no barallar-se per poltronetes ni per personalismes. L’ocasió de tirar el PP dels governs de les Illes i del PV està a l’abast i s’ha d’aprofitar.

Webmestre.

P.D.: En l’anàlisi dels resultats dels Països Catalans ens manquen els altres territoris de l’Estat espanyol on hi ha nuclis catalanòfons, Múrcia (el Carxe) i sobretot Aragó. A més són territoris veïns i cal estar atent a com evolucionen. Simplement dir que en Aragó l’análisi seria molt semblant a la que hem feta per a les Illes i el PV: El PP continua sent el partit més votat però perd la majoria absoluta. En Múrcia, però, el PP continua siguent de llarg el partit més votat i gaudeix, doncs, d’una còmoda majoria absoluta.
De la Catalunya Nord, el que més ens entristeix és que el partit més votat haja estat el Front Nacional francès, dins d’aquesta pujada de l’extrema dreta perceptible en el Nord d’Europa. De la resta de partits i candidats, ne coneguem poques coses, per la qual cosa no podem dir-ne molt. Destaquem, si de cas, la participació d’una candidatura ecologista encapçalada per José Bové, vell activista occità antiglobalització, que ha tret un digne 9,83 %.

Publicat dins de General | Desactiva els comentaris

Novè aniversari del projecte antiblavers

Benvolguts amics:

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que manté l’antic nom de www.antiblavers.info . La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests set anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

Webmestre.

Quadre de la Sala Daurada del Consolat de Mar de València, pintat per Jeroni Jacint Espinosa, amb els Jurats de la Ciutat de València, en les gramalles dels quals llueixen els colors de la Senyera.

Publicat dins de General | Desactiva els comentaris

Quatribarrades per a falles

Benvolguts amics:

De tots és sabut que les Falles és l’època de l’any on literalment “inunden” de banderes blaveres la ciutat de València i tots els llocs on n’hi han falles. Les Falles de València, d’altra banda, han esdevingut el millor panem et circenses (l’antic “pa i circ dels romans”) de la societat valenciana actual: Durant uns dies la gent s’estupiditza per complet, i això és el millor “Levante feliz” que hom puga imaginar.

Enguany, i no és un tòpic, hi ha poc a celebrar, per no dir res. L’atur és galopant, la misèria creixent, la corrupció generalitzada…Falla la Sanitat, falla el sistema educatiu, fallen les oportunitats i falla sobretot, i això és el més preocupant, la situació econòmica. Això sembla un joc de paraules, però en temps de Falles, tot falla. Això sense esmentar els darrers atacs de la dreta espanyola i els seus esbirres valencians a la nostra llengua i la nostra cultura a la nostra terra: Tancament de Canal 9, prohibició de rebre Catalunya Ràdio, atacs a l’AVL per la definició de “valencià” al seu diccionari, etc.

Així mateix, les Falles sempre han tingut un contingut de crítica social, embolicat d’humor valencià. D’ençà que els blavers se feren amb el seu control en els anys de la transició, aquestes han esdevingut una cosa coenta i ridícula, repetitiva fins a la sacietat i, sobretot, absent de crítica social.

Els darrers anys s’ha programat una cosa que es diu intifalla, que promou diverses protestes en temps de Falles, i això està bé.

Però manca la protesta essencial, la que és de necessitat per a tot nacionalista, i la que més li pot fotre a la dreta blavero-espanyolista de la ciutat de València que monopolitza les Falles. En Falles, en els balcons, en les mascletades, en els casals fallers, pel carrer, a tot arreu, s’ha de lluir la bandera històrica del Regne de València, la bandera quatribarrada, la bandera primera del Regne i única representació seua fins a finals del s. XIX:

https://encrypted-tbn1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRuzE_sDHhjF1EdyinPDWMo1vn1msiGx4qhBiDJd_BHlE8zgyfh

Penó de la conquesta. Bandera conservada més antiga d’Europa.

Res pot exasperar més a la dreta, i extrema dreta, blavero-espanyolista, que veure per exemple quatribarrades durant una mascletada.

Ells porten recorrent a la violència, les agressions i la intimidació d’ençà dels anys de la transició a tota la gent que llueix aquestes banderes, en especial a la ciutat de València.

Nosaltres tenim prou gent per a “inundar” València de quatribarrades, com demostrem cada 25 d’abril o 9 d’octubre. Cal un poc d’organització, i sobretot, de valor. Mon pare sempre me deia que si tens la raó, no tingues mai por. Per això, si una persona per exemple du una senyera quatribarrada i s’acosta un borinot i li diu “quítate eso”, cal mantenir la fermesa. No és per posar-me medalles, però recorde que això em passà fa cosa de 20 anys, i intentaren fins a tres vegades que em llevara una quatribarrada que duia a un concert de la Universitat de València. I no ho vaig fer. I no ho aconseguiren, doncs.

I si hom intenta agredir, se li ha de tornar, ja que la defensa pròpia és causa exculpatòria en el Dret Penal espanyol. A més, molta de la nostra gent som gent de poble i estem forts. No hem de tèmer res d’uns xiquets de la capital (el que són la majoria de les JJGAV per exemple).

Fóra millor anar en grup, en qualevol cas. No está de més que recordem ací els consells bàsics front a la violència blavers i feixista que apareixen a la nostra web.

Com diem, doncs, dur quatribarrades en Falles, en tots els llocs i en tots els àmbits, pot ser la millor protesta front a la dreta blavero-espanyola. És al mateix temps, un acte de reivindicació purament nacionalista, ja que hem de reivindicar la presència del nostre volgut i estimat emblema quatribarrat en tots els àmbits, front a la usurpació per part de la bandera blavera decimonònica de la ciutat de València, molt respectable, però que és simplement això, i no pot pretendre ser la bandera representativa de tot el territori valencià.

Degut a que nosaltres treballem i tenim poc de temps lliure, a diferència de la majoria dels xiquets de la capital esmentats adés, no sabem si podrem anar a les mascletades. Però si anem, vos donem la paraula que lluirem amb orgull el nostre emblema. Vos animem, doncs, a fer el mateix.

Endavant!

Webmestre.

http://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10004/Segell_cera_JaumeI_2.jpg

Segell de cera de Jaume I.

Publicat dins de General | Desactiva els comentaris

L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2014

 

Benvolguts amics:

Amb una mica de retard enguany, l’equip del projecte antiblavers aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2014, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

Salut!

Webmestre.


Adoració dels Reis per Roger van der Weyden (ca. 1450).

Publicat dins de General | Desactiva els comentaris