23 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló

Benvolguts amics:

El pròxim dia 11 d’aquest mes es compliran 23 anys de l’assassinat del jove nacionalista i antifeixista Guillem Agulló i Salvador per part d’un grup de feixistes.

Molt s’ha parlat i escrit del tema, i no anem a repetir la història, que en si és desagradable, de com els feixistes assenyalaren, acaçaren i finalment assassinaren Guillem.

Sí que convé que recordem l’entrevista que férem des d’aquesta web a son pare, també de nom Guillem, fa un temps, on conta com la seua família va viure tot això. Més interessant creiem que és la part on conta el patiment enorme de la seua família després de l’assassinat del seu fill, que al nostre entendre és potser tan greu com l’assassinat en si.

23 anys després continuen passant coses molt escandaloses al vontant d’aquest fet. Començant per com gent d’alguns grupuscles com el GAV, España2000, la Curva Nord o altres xicotets grupuscles continuen burlant-se de la seua mort. Sense anar més lluny, en la processó (in-)cívica del 9 d’octubre pel matí del 2014, alguns d’aquests grupuscles feren càntics repetits burlant-se de Guillem i lloant aquest assassinat.

Seguint per com en alguns mitjans de la dreta espanyolista continua criminalitzant-se la figura de Guillem i repetint que allò va ser una baralla de bandes. Seguint per com en alguns pobles i ciutats governats pel PP se li continuen negant carrers i places a Guillem, i en canvi sí que dediquen carrers a personatges tan curiosos com Alfonso Rus o Vicente González Lizondo (quins mèrits han fet aquests individus perquè els dediquen carrers?)…Un llarg etcètera.

El més greu potser és que els assassins estan en llibertat i continuen fent de les seues. Com conta el pare de Guillem en l’entrevista que li férem, ni l’assassí ni la seua família li han demanat perdó, quan és el mínim que podien fer.

L’exemple de Guillem, però, té aspectes positius. Representa la lluita de tota una generació, que despertà al nacionalisme en aquell temps. Representa igualment la fidelitat a eixos principis. Representa en darrer terme com, malgrat el seu assassinat pels feixistes, el nacionalisme no sols ha minvat sinó que continua creixent sense parar. Ací podem dir allò que deia l’Església en els primers temps de que sang de màrtirs, llavor de cristians.

I en aquest sentit, malgrat les circumstàncies dramàtiques en què morí, Guillem és un exemple. És la veu de tota una generació i per extensió de tot un poble.

Mon pare sempre me deia que si tens la raó, no tingues mai por. Guillem no va tenir mai por, i per tant, tenia la raó.

Tanmateix, enguany volem homenatjar també el pare de Guillem, Guillem Agulló i Làzaro.

Guillem_Agullo_Lazaro

Aquest home ha patit al llarg d’aquests anys tot un calvari, que explica molt bé l’entrevista, i que no anem a repetir ací. Tanmateix, la seua lluita constant i la seua valentia són tot un exemple. Sempre se parla del fill, i és normal, però cal parlar també de son pare, i per això enguany anem a homenatjar-lo a ell també. Igual que hem dit de l’assassí, tota la gent que al llarg de tot aquest temps s’ha burlat o ha faltat el respecte a aquesta família, deurien si tingueren un mínim de dignitat, demanar-los perdó.

Guillem Agulló, pare i fill, són doncs, un exemple de valentia, de dignitat, de coherència, de nacionalisme en definitiva.

Servisca així això com a modest homenatge per als dos plegats.

Equip d’antiblavers.

Guillem.Agullo

Foto de Guillem Agulló

P.D.: Com a modest homenatge, posarem una música bellíssima que s’escau perfectament a aquest trist tema. És Una furtiva lacrima, de l’òpera Elissir d’amore, de Gaetano Donizzetti, i cantada per possiblement el millor cantant d’òpera de tots els temps, Luciano Pavarotti. Guillem se mereix la millor música amb el millor cantant.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Felicitacions a la RACV

Benvolguts amics:

Aquests darrers dies hem tingut la notícia fantàstica de que el degà actual de la RACV (Reial Acadèmia de Cultura Valenciana) accepta l’autoritat de l’AVL. Aquesta és una gran notícia per moltes raons. En primer lloc, perquè suposa un cop dur a l’enemic, que perd un dels seus bastions. En segon lloc, perquè reafirma l’autoritat única de l’AVL en matèria de llengua en territori valencià. En tercer lloc, per què no dir-ho, perquè amplia el ventall de gent disposada a treballar per la nostra llengua i cultura, ni que siga una xicoteta part.

La RACV (antic Centre de Cultura Valencià) deu fer una tasca d’estudi i investigació, en tots els àmbits. I si vol investigar la llengua dels valencians, no pot ni deu inventar-se’n una altra.

Alguns diuen que la RACV fa això ara per oportunisme, perquè no tenen diners. Doncs ens dóna igual, allò important és el resultat final. També és cert que els darrers anys hi ha hagut un cert acostament d’alguns acadèmics de l’AVL, com ara Emili Casanova o Abelard Saragossà envers la RACV, i potser això ha acabat afavorint tot això.

És com diem, una gran notícia. I veure els blavers cabrejats en valenciafreedom és impagable he he.

Però la guerra contra el blaverisme no està guanyada encara. Cal continuar lluitant fins a la seua derrota total i desaparició. Primer de tot, s’ha d’il·legalitzar el GAV (i España 2000), que és un element distorsionador de la convivència valenciana. A més, com no, de la Curva Nord, successora dels Yomus, en un intent de rentar-se la cara, i que potser siga el màxim difusor de l’anticatalanisme hui en la societat valenciana.

Després, se li han de tallar totes les subvencions a l’altra entitat secessionista important que resta, Lo Rat Penat. En aquest sentit, no podem entendre com enguany encara rebran 20000 €. Grossa relliscada de Compromís i la seua resta de socis al govern de la Generalitat i a l’Ajuntament de València.

Nosaltres anem a contribuir modestament a donar un recolzament a la RACV en aquesta tan valenta decisió, traient-la de la llista de “Blavers d’ara”, així com a tots els acadèmics seus que figuren en eixa llista o en la galeria. Excepte Voro López, que s’ha manifestat en contra de l’encertada decisió del degà, Frederic Martínez Roda.

Aprofitem per a anunciar una propera remodelació de la llista de “Blavers d’ara”, degut a aquest i altres canvis diversos que hi ha hagut en el, amb la deserció de la RACV, ja reduït, minoritari i marginal món del blaverisme.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de Blavers | Comentaris tancats a Felicitacions a la RACV

L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2016

Benvolguts amics:

A diferència de l’any passat, en què ens retardàrem, enguany ens avançarem. Així doncs, l’equip d’antiblavers (www.antiblavers.org i www.antiblavers.info) aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos una bona entrada d’any 2016, i en aquest cas, també un bon dia de reis, que esperem que siguen generosos enguany amb tots vosaltres.

Enguany hem tingut un any important, amb alegries i tristeses, com sempre. L’alegria principal sens dubte ha estat el canvi polític a la nostra terra, que ha acabat amb 20 anys d’indecència i vergonya col·lectiva. També és motiu d’alegria el sembla que definitiu enfonsament electoral del blaverisme, si bé l’alegria serà completa quan il·legalitzem el GAV i tanquem la web cutre, racista i anglesa valenciafreedom, com pretenem amb la campanya que hem iniciat per a això.

Tristesa ens ha causat la pèrdua de tres persones, que podem considerar amics, i en el cas de dos d’ells, autèntics mestres nostres: Francesc de Paula Burguera, Jaume Sanz i Buxó i Pere Maria Orts i Bosch. Com diem, dos d’ells, Jaume Sanz i Pere Maria Orts, foren grans amics personals nostres. Amb Francesc de Paula Burguera parlàrem en alguna ocasió però no tinguérem tant de tracte. Burguera i Orts, però, podem dir que són mestres nostres en més d’un aspecte. En els casos de Burguera i Orts a més, podem pensar que era llei de vida que faltaren, ja que tenien una avançada edat. Ens sobtà i ens colpí, però, la mort d’en Jaume Sanz, que encara no havia fet 50 anys.

Tots tres perduraran en el nostre record, i en el record de la gent que els va conèixer i els va estimar, que ne són molts.

Que tingueu, doncs, un bon any 2016.

Webmestre.

Van-der-weyden-Adoració-Reis-Mags-vers-145Adoració dels Reis, de Roger van der Weyden.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a L’equip d’antiblavers vos desitja un bon any 2016

L’equip d’antiblavers vos desitja bon Nadal

Benvolguts amics:

L’equip de www.antiblavers.org  i www.antiblavers.info aprofita aquestes dates, com cada any, per a desitjar-vos un bon Nadal.

Enguany, a l’igual que l’any passat, hem triat com a imatge per a felicitar el Nadal la bellíssima estàtua de sant Martí en l’església del mateix nom, on comença el carrer de Sant Vicent a prop de la plaça de la Reina, a la ciutat de València. La imatge representa sant Martí partint la seua capa (ja que era soldat) amb un pobre. El fet que l’haguem triat aquesta imatge, a més de la seua bellesa estètica, es deu a que aquesta imatge representa molt bé l’ajuda als més necessitats. I ens ve a dir, doncs, que sense ajudar i compartir aquests dies amb tanta gent necessitada que tenim al voltant, els Nadals no seran complets.

Salut!

Equip d’antiblavers.

Estàtua_Sant_Martí

Estàtua de sant Martí, de factura flamenca (s. XV), que orna la façana de l’església de sant Martí a la ciutat de València.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a L’equip d’antiblavers vos desitja bon Nadal

Poema sobre el Penó de la Conquesta

Benvolguts amics:

Tenim la gran sort d’haver rebut un altre magnífic poema. Josep el Matadracs ens ha enviat un poema dedicat al Penó de la Conquesta. El poema reflexiona sobre la nostra història, tenint com a tema central el Penó i el seu caràcter representatiu del nostre poble. Ací el teniu:

peno de la conquesta

El Penó
Valencians i valencianes, a les nostres quatre barres
tots sabem que el daurat i el roig són els colors
és daurat per l’or i la noblesa que va mostrar llur terra
i és roig per la sang abocada en justa revolta.

Comencem recordant les Guerres de la Unió
Colze amb colze amb els companys d’Aragó
Tots dos oposats al nostre rei Pere el Cerimoniós
Aquella guerra fou nostra primera barra ensangonada

Temps ençà, combatírem a les Germanies
Aquells dies fórem un sol poble agermanat,
alçat en contra les injúries d’un orgullós rei
que els nostres Furs mai va voler jurar
Fou la germandat, nostra segona barra roja

Caminem ara tots junts un segle
fins arribar poc a poc a l’expulsió dels moriscos,
que els nostres cultius llauraven i les nostres terres habitaven
Quan els embarcaren fins a un mon llunyà
Barbàrie i fanatisme dibuixaren la tercera barra

La darrera barra fa temps va ser pintada
A la Guerra de Successió, que va pugnar-se
entre Carles d’Àustria i Felip de Borbó
Els furs i privilegis el Habsburg va defensar
I tot el regne valencià es va posar del seu costat.

El fum i la brossa cremada d’Almansa
varen fer que el nostre regne caigués
mort i cendrós, als peus del nou rei
i els seus servidors anomenats botiflers
que va destruir tot el que València un dia va ser.

La quarta barra ja estava pintada
al daurat escut del nostre pare Jaume I,
La valentia dels avantpassats com guàrdia
ara és temps de que el país haja de caminar
enarborant les nostres quatre barres de sang.

És una meravella que la nostra web esdevinga un lloc de publicació de bells poemes.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Poema sobre el Penó de la Conquesta

Poema sobre antiblavers

Benvolguts amics:

La poetessa Estelroig5 continua col·laborant amb la nostra web, i ara ens ha fet un grandíssim present, i és dedicar-nos un poema a la web i projecte antiblavers. Partint d’una trista experiència personal, com per desgràcia han patit tants i tants joves valencians, ha fet un poema ple de força i coratge. La mateixa força i coratge que sempre hem pretès mantenir en aquesta web i projecte, malgrat els atacs dels nostres enemics, que no han pogut ni podran amb nosaltres. Ací vos el deixem:

 

Força de tramuntana~Força de Tramuntana~

S’acosten pel carrer
Mirades tacades de blau
Amb senyera que no entenen
I llengua que no comprenen

Pas valent al teu davant
Coratge al puny i a la ment
Saps el que vindrà
Saps que s’acosten a per tu

Tens idees clares
Però debilitat al cos
Per això creuen
Que no ets ningú

Mirades tacades de blau
Es paren amb tu
Contestes amb seguretat
Però ells són de força bruta

Intimides amb mirades de foc
Les mans solten les flames
No tens altre remei
Et crema la pell

Tanques el puny
Respires fons
Saps que les paraules
Són la teua millor arma

Carrer amagat del poble
Sola davant la ignorància
Alces la teua veu al vent
I les tramuntanes fidels

Empenten el coratge
Per deixar clar
Qui ets
I d’on vens

No podem sinó agrair a aquesta jove poetessa aquest tan magnífic present que ens ha fet. Des d’ací ens oferim a publicar-li a les nostres webs tots aquells poemes que tinga a bé enviar-nos.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Poema sobre antiblavers

Poema sobre el 9 d’Octubre

Benvolguts amics:

Hem trobat un magnífic poema sobre el 9 d’Octubre composat per una xica que usa com a pseudònim EstelRoig5. Aquest poema ens ha emocionat, per com és de sentit, de grandiós, de magnífic. Crec que no podem fer altra cosa que reproduir-ho a la nostra web en un dia com hui.

El Nostre Pas

~El Nostre Pas~

S ortim als carrers sense por

O mbres ja no ens enfonsen

M ai més, permetrem que ens ofeguen .

P oble d’infantesa, mare llengua

A braçaves el nostre rostre

I l·luminat-los de saviesa, coratge

S omriures i carícies a les galtes .

V alent el dia que ens alçarem

A mb els punys en alt i

L a senyera, la nostra senyera al canell

E ndinsant-nos en els nostres cors

N otant que som molt més forts

C órrent pels mateixos carrers

I mpregnarem de lluita la ciutat

A ra oberta al nostre pas . .

Aquest poema transmet il·lusió, optimisme, ganes de lluita i d’estima pel país i per la terra. Creiem que no calen més comentaris, i vos el deixem perquè gaudiu d’ell en un dia tan important com hui.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Poema sobre el 9 d’Octubre

El corral blaver amenaça l’alcalde de València amb la violència dels ’80

Organitzacions ultradretanes residuals amenacen, de nou, amb protagonitzar greus incidents contra la nova corporació de l’Ajuntament de València si no es celebren els actes religiosos amb motiu del 9 d’Octubre, dia nacional del País Valencià, que el Govern de Ribó va suprimir.

Amenaces blaveres SOM Valenciafreedom

El següent text correspon a l’editorial del número 265 de la revista SOM, editat per l’associació ultradretana Grup d’Acció Valencianista (GAV), reproduït també a la web “valenciafreedom”.

Imatge (fer clic per ampliar):

Amenaces blaveres SOM Valenciafreedom

El nou govern municipal hat dut a terme canvis en la processó cívica, consistent a traslladar protocol·làriament la bandera de la ciutat de València -que es guarda a l’Ajuntament de la ciutat- fins a l’estàtua del Rei Jaume I. Aquestes novetats, que van ser aprovades per majoria absoluta consisteixen en suprimir l’entrada i presència religiosa de la Reial Senyera a la Catedral, suprimir la interpretació de l’himne espanyol en l’inici de la marxa i convidar a la processó a representants de totes les confessions religioses cristianes, jueus i musulmans.

Aquests canvis estan darrere de la ira irracional dels ultraconservadors. Per això en l’editorial de SOM aprofundeixen en les seves amenaces: “Tots ens recordem del que li va passar a l’alcalde [1979-1983] de nom [Ricard] Pérez Casado [PSPV-PSOE] quan en l’any 1980 [SIC, doncs en realitat va ser en 1979] va intentar canviar [ho va canviar] l’itinerari de la processó cívica i eliminar el Tedeum. Eren altres temps, però el poble va demostrar una vegada més que els polítics no són els que per treure les nostres tradicions i menys per ficar-se amb la Real Senyera, símbol intocable de la pàtria valenciana ” [ortografia corregida].

Ricard Pérez Casado es va enfrontar a l’anomenada “Batalla de València” llançada pels ultres del GAV amb el suport d’altres organitzacions feixistes. Una batalla que en essència suposava un rebuig al sistema democràtic i els seus representants en els convulsos anys de l’anomenada Transició. El 9 d’octubre de 1979 l’alcalde Pérez Casado, el president de la Diputació de València, Manuel Girona, rectors de les universitats i càrrecs electes van ser brutalment apallissats al començament de la processó cívica, després que un energumen amb una bengala cremés les banderes que onejaven al balcó de l’ajuntament.

Font:
http://www.publico.es/actualidad/ultraderecha-amenaza-al-alcalde-valencia.html

Publicat dins de Blavers | Comentaris tancats a El corral blaver amenaça l’alcalde de València amb la violència dels ’80

In memoriam d’en Jaume Sanz i Buxó

Benvolguts amics:

Enguany està essent un any dur per a nosaltres, ja que ens estan deixant molts (massa) amics. En febrer ens deixà Pere Maria Orts i Bosch, amb qui tinguérem una relació amical durant tants anys. La seua mort, però, tenint present que tenia 94 anys, era esperada.

Però la mort de l’amic Jaume Sanz i Buxó ens ha sobtat de ple. En primer lloc, perquè ha estat sobtada, cosa d’un parell de mesos. En segon lloc, perquè el nostre amic sols tenia 48 anys. En tercer lloc, perquè era més que un amic, era un conseller, un recolzament, una persona que sabies que sempre estava allà, i que si la necessitaves, de ben segur que t’ajudaria i podies comptar amb ell.

He conegut al llarg de la meua vida poques persones de la categoria d’en Jaume. Era una persona optimista per naturalesa. A més com hem dit, tenia seny o trellat com diem ací. Era una persona tranquil·la i que transmetia tranquil·litat als qui l’envoltaven.

Podria seguir dient qualitats seues, però després de fer un balanç, crec que la seua qualitat principal era la fidelitat. Fidelitat a la família, en primer lloc, era un home que l’estimava profundament. Fidelitat als amics, com he dit adés, sabies que sempre podies comptar amb ell, que sempre estava si alguna volta el necessitaves. Fidelitat a la nació, era un nacionalista íntegre. Fidelitat, en definitiva, a totes les coses que són realment importants.

En Jaume ens recolzà en el projecte de la web des dels inicis, de manera sincera i entusiasta, com sempre feia ell les coses. En Jaume, tot i ser originari del Principat de Catalunya, era d’origen valencià, i sempre tenia interès per les coses valencianes i, siguent ell un nacionalista, com no, pel nacionalisme valencià. Una vegada en una conversa informal, un del nostre equip li digué que en aquesta vida hom havia de fer tres coses: Escriure un llibre, plantar un arbre i tenir un fill, i que eixa persona havia fet les dos primeres coses i li mancava la tercera. Llavors en Jaume digué: “Antiblavers és un fill”. És una afirmació potser exagerada, però demostra com valorava i apreciava el nostre projecte.

I conclourem aquesta nota amb aquesta imatge, que creiem que representa l’esperit d’en Jaume:

Jaume_I_Vidal_Maior

Aquesta imatge és d’un llibre medieval que es diu Vidal Maior. Aquest llibre recull la compilació dels Furs d’Aragó feta al s. XIII en temps de Jaume I pel bisbe d’Osca, el català Vidal de Canyelles. Aquesta imatge mostra precisament el rei En Jaume manant a Vidal de Canyelles la compilació dels furs aragonesos.

L’hem triada per molts motius. En primer lloc, i encara que siga casualitat, perquè el protagonista es diu Jaume, com ell. En segon lloc, perquè trobem que és una imatge bellíssima, com bellíssima era l’ànima d’en Jaume Sanz i Buxó. En tercer lloc, perquè representa un rei que vol posar ordre, mesura, dret, en definitiva. Tot això féu en Jaume Sanz en vida en molts diversos àmbits.

Mon pare sempre deia que es van morint les bones persones (i ell, mon pare, era també una bona persona) abans que les dolentes. Per desgràcia, el cas d’en Jaume li dóna la raó.

Servisca, doncs, aquesta nota com a modest homenatge a una persona que fou més que un amic, i la falta del qual ens deixarà un gran buit irreparable.

Equip d’antiblavers.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a In memoriam d’en Jaume Sanz i Buxó

Desè aniversari del projecte antiblavers

Benvolguts amics:

Enguany, degut a les nostres ocupacions, quasi se’ns ha passat comentar això, i no és poc important haver arribat als 10 anys.

Va ser a principis de maig de 2005, que la web www.antiblavers.info començà la seua existència. A principis de 2011, la web va experimentar un procés de transformació que féu que el projecte se bifurcara en una web pròpiament dita, www.antiblavers.org, i un blog, que manté l’antic nom de www.antiblavers.info . La web continua oferint un gran material de documentació i fins i tot de recerca històrica, a banda del fòrum, i el blog és quelcom fresc, dinàmic i actual.

La gènesi del projecte l’hem comentada en privat però ja és hora que la comentem en públic. Un grup de gent volíem fer una eina seriosa i científica contra el blaverisme. Al mateix temps, hem volgut fer una eina útil en sentit ample.

Durant aquests set anys, malgrat no haver fet tot allò que ens haguera agradat, estem molt contents i satisfets amb els resultats aconseguits. I evidentment, tenim molts projectes que, amb la vostra ajuda, esperem aconseguir entre tots. Creiem que som part important en la derrota del blaverisme violent, representat pel GAV i les JJGAV.

Volem donar les gràcies en primer lloc, als que heu fet possible que la nostra web aplegue a vora 3000 evidències de la senyera quatribarrada a la nostra terra. En segon lloc, volem donar les gràcies a tots els que heu col·laborat de diferents maneres a la nostra web des de la seua fundació.

Un dels objectius d’aquesta web és sens dubte derrotar el blaverisme. I entre tots ho hem aconseguit. Gràcies a tots.

Tenim noves idees i nous projectes en ment, que esperem fer-vos conèixer molt aviat.

El millor present que hem pogut tenir, no obstant, ha estat la derrota del PP fa dos dies i la possibilitat d’un govern de progrés i nacionalista al PV i a la ciutat de València i altres ciutats del PV. També als territoris germans de les Illes Balears i Aragó. Quan tinguem temps farem una anàlisi detallada d’aquests resultats.

Endavant.

Equip d’antiblavers.

proposta conquesta Valencia

Còpia moderna d’una miniatura perduda del manuscrit de la Crònica, en la qual es fa la proposta a Jaume I per a conquerir València al castell d’Alcanyís, a la província de Terol. En ella podem veure agenollat a l’occità Hug de Fullalquer, mestre provincial de l’orde hospitaler, fent-li la proposta de conquerir el regne moro de València al rei En Jaume, que li escolta amb atenció. El noble aragonès Blasco de Alagón (que coneixia el país perquè hi havia viscut desterrat) fou convidat per ell a informar de l’estat del territori, cosa que féu, sumant-se a la proposta del mestre de forma entusiasta, amb un gran elogi del regne : “E és la meylor terra e la pus bela del món…” (El passatge és al Libre dels feyts de Jaume I, núms. 127-131).

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Desè aniversari del projecte antiblavers